La pagesia parla de Sobirania Alimentària

Intervenció d’en Joan Borrell en el 1er col·loqui dins el Cicle de xerrades: Parlem de sobirania alimentària

Xerrada

El consum responsable i sostenible dels recursos naturals; L’impuls d’un comerç de proximitat.

Per la República Catalana del 99%.

Sobirania Alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agricola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

Cal introduir dins d’aquest Procés Constituent una Reforma Agrària que canvii aquest sistema on les polítiques que es fan no afavoreixin com sempre aquest 1% de grans multinacionals i empreses distribuïdores acabant amb la petita i mitjana pagesia.

Espanya va fer una profunda Reforma Agrària durant la II República.
Això va posar nerviosos a terratinents, alta burgesia i el clero que donant el seu suport a l’aixecament feixista de Franco va acabar amb les il·lusions de la pagesia posades en aquella reforma.

Una altra Reforma agrària de semblants característiques va ser la sorgida durant el Mandat de Salvador Allende del govern d’unitat popular, que també es veuria estroncada despres del cop militar de Pinochet.
Donada la profunditat d’aquesta reforma passo a resumir alguns del 20 punts, ja que em semblen un bon punt de partida per començar a treballar en aquest Procés Constituent.

  • La Reforma Agrària i el desenvolupament agropecuari no seran fets aïllats sinó que s’integraran en el pla global de transformació de l’economia capitalista a una economia el servei del poble. Parla d’expropiació de terres per entregar-les els camperols i dotar-los del necessari per produir el que el poble requereixi. Tot el sector de comercialització i producció ha d’estar en mans de cooperatives de pagesos o cooperatives de consumidors.
  • Els beneficis de la reforma agrària s’estendran els sectors de petits i mitjans agricultors, minifundistes, treballadors, immigrants que fins ara han quedat el marge.
  • El govern d’Unitat Popular nomes s’entendrà amb aquests representants pagesos perquè ells son els veritables representants del 98% de la població que viu i depèn de l’agricultura.
  • L’assistència tècnica a la pagesia serà gratuïta hi haurà plans especials de crèdit, assistència tècnica i capacitació pels grups mes postergats.
  • Cada pagès tindrà dret a la propietat familiar de la seva casa i l’hort.
  • La producció s’organitzarà preferentment sota el sistema cooperatiu.
  • En matèria d’educació es desenvoluparà una política general a traves de programes d’alfabetització d’adults, publicació de llibres, diaris i programes radials per la pagesia, cursos de tecnologia agropecuària. El mateix temps, es fomentarà el teatre, l’art i altres activitats culturals que permetin el desenvolupament de la personalitat de les comunitats camperoles.

El company Carles ens parla també de la Via Campesina el moviment internacional que coordina organitzacions camperoles, petites i mitjanes produccions, dones rurals, comunitats indígenes, treballadors agrícoles immigrants, joves sense terra. El seu principi fundador és que els aliments no són una mera mercaderia, sinó un bé de la humanitat, un dret humà.
Està considerada com el moviment social internacional més important al món.

I També fem referència a com es reparteixen las ajudes de la política agrària comuna.
Una Política agrària comuna per l’1%.

El 2012 es va publicar per primera vegada el llistat dels beneficiaris del fons de la política agrària. La publicació d’aquestes dades, que pot semblar quelcom normal en la rendició de comptes sobre l’utilització del diner públic, es tota una novetat. Amb l’oposició manifesta dels governs europeus i la mateixa Comissió Europea, fins i tot s’han interposat recursos judicials contra la seva publicació.
Aquí alguns noms dels beneficiaris

  • Sucs valencians del mediterrani 10 milions d’euros
  • Pastas gallo 7 milions d’euros
  • Nutrexpa, S.l 5 milions d’euros
  • Casa Alba 2,5 milions d’euros
  • Mercadona 2,7 milions d’euros
  • etc..

En total es reparteixen 109 milions d’euros.

Després el company i amic Ramon Tarridas fa una excel·lent exposició de la pesca artesanal.

Adreces d’interés

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s